Què ha de tenir el web d'una banda
Les quatre preguntes que tothom es fa en arribar, i com es responen
Què ha de respondre el web d'una banda, què no cal posar-hi i com saber si et convé una plantilla. Amb una llista per repassar abans de contractar res.
La resposta curta
El web d’una banda no és un aparador: és la peça on algú que no et coneix decideix si t’escolta, si et contracta o si passa de llarg. Ho fa en pocs segons i amb quatre preguntes: qui sou, com sona, quan toqueu i com us contracto. Si les respon sense fer pensar, la resta és decoració.
Les quatre preguntes
Qui sou
Una foto on es vegi la cara de tothom, una biografia de deu línies que expliqui d’on veniu i què feu, i la formació amb noms i instruments. No cal la història des del primer assaig: cal que qui arriba sàpiga en quin món es troba i si li pot interessar.
Com sona
Cada disc amb pàgina pròpia: portada, crèdits, any i enllaços a les plataformes on ja és. No és una mania: és el que fa que cada disc es pugui trobar pel seu nom als cercadors, i el que permet enllaçar-lo des d’una ressenya, un festival o una entrevista. Tenir-los tots en un reproductor incrustat és còmode, però deixa el catàleg sense portes d’entrada.
Quan toqueu
L’agenda ha de ser la que ja manteniu, no una altra que s’oblidarà. Si els concerts són a Bandsintown o en un calendari compartit, el web els ha de llegir i publicar-los sols, amb l’enllaç d’entrades al costat. Una còpia posada a mà dura dues setmanes i després queda desfasada.
Com us contracto
Una pàgina pensada per a sales, festivals i mitjans: formats (solo, trio, big band), formació disponible, artistes convidats, rider tècnic si el teniu i dossier de premsa descarregable. No és per vanitat: és el que estalvia tres correus cada cop que algú us vol contractar.
El que no cal
- Vídeo en reproducció automàtica a la portada. Pesa, gasta dades mòbils i tapa el que la gent vol llegir.
- Un blog aturat des de fa dos anys. És pitjor que no tenir-ne: dona la imatge que el projecte està parat.
- Animacions i efectes que no aporten res. Si el web triga a carregar-se, el disc no es reprodueix.
- Seccions buides de plantilla: una galeria amb dues fotos, una pàgina de premsa sense retalls, una botiga sense res a vendre.
- Bàner de cookies si no tens cap galeta de seguiment. La majoria de webs de banda que fem no en tenen.
- Comptador de visites al peu. No interessa el públic i et delata.
Si ja ho tens tot a les plataformes, per què una web?
Perquè les xarxes serveixen per arribar als qui ja et segueixen, i la web és l’única peça que és teva: no depèn d’un algoritme, no desapareix si una plataforma tanca i és el que troba qui busca el teu nom. No competeixen: el web llegeix Instagram, Spotify i YouTube i els mostra al costat del que és teu.
Quan encara et convé una plantilla
Sigues sincer amb tu mateix: si toques dues vegades l’any, no has publicat cap disc i la teva presència és sobretot Instagram, una plantilla senzilla ben editada et fa la feina i no necessites res més. Una web a mida té sentit quan hi ha catàleg, agenda continuada, contractació o més d’una llengua — és a dir, quan el contingut es repeteix i es desactualitza, i mantenir-lo a mà ja costa més que tenir-lo bé.
Una llista per repassar abans de contractar res
- Qui l’haurà d’actualitzar i a quin ritme.
- Si l’agenda s’actualitza sola o a mà.
- Si els discos tindran URL pròpia i enllaços per plataforma.
- Com es farà la migració del que ja tens, i si es conserven les adreces.
- Si funcionarà en mòbil sense haver d’ampliar la pantalla.
- Si un dia podràs marxar amb els textos i les imatges.
- Si qui te’l fa t’explica com funciona. Si no ho fa, és un senyal.
Com ho resolem nosaltres
Fem servir una base consolidada amb els mateixos vuit elements a tots els projectes de música — els tens explicats a solucions per a músics — i la personalitzem a fons: estètica, estructura, textos i integracions.
Tres casos que ho mostren:
- Bratia — d’un WordPress pesat a un sistema lleuger que el grup pot mantenir sol.
- Ivan Kovačević — molts projectes i més de cinquanta discos en un sol web, en quatre idiomes.
- Barcelona Big Blues Band — agenda automàtica, dotze discos amb fitxa pròpia i pàgina de contractació.
Preguntes freqüents
No sóc tècnic. Podré actualitzar el web jo mateix/a?
Sí. Els textos, la biografia, la premsa i les fotos es canvien des d’un editor senzill, sense tocar codi. I el que més vegades canvia —l’agenda i els vídeos— ni tan sols cal tocar-ho: el web llegeix Bandsintown o el vostre calendari i els canals de YouTube, i s’actualitza sol.
Ja som a Instagram i a Spotify. Cal igualment una web?
No sempre. Si toqueu poques vegades l’any i tota la presència passa per les xarxes, potser ara no cal. La web comença a ser imprescindible quan hi ha catàleg, agenda continuada o contractació: és l’única peça que és vostra, que no depèn d’un algoritme i que un programador de festival troba quan busca el vostre nom.
Quant es triga a tenir-la en marxa?
Depèn del contingut, no de la tècnica: discos, fotos, premsa, textos en més d’una llengua. Com que partim d’una base provada, la feina es concentra en la vostra música i la vostra imatge. Abans de començar donem un calendari concret.
Funciona si toco en diversos projectes alhora?
Sí, i és un dels casos on una web a mida guanya clarament: un sol lloc que reuneix els projectes, les formacions i els discos. És el que vam fer amb el web d’Ivan Kovačević, amb més de cinquanta discos i quatre idiomes en un mateix lloc.
I si més endavant volem marxar?
El contingut i les imatges han de ser vostres i s’han de poder endur. No bloquegem res: tot és text, imatge i fitxers en formats comuns, i no depèn d’una plataforma que us retingui.